Tradició i avantguarda. Ancestralitat i futur. Tacte orgànic i ànima digital. Identitat arrelada i mirada oberta. La trajectòria de Sandra Monfort (Pedreguer, 1992), també coneguda pel seu paper essencial al trio Marala, es construeix sobre aquesta harmonia de contraris. El seu és un perfil singular, ambiciós i lliure, capaç d’orquestrar el pes de la memòria amb les textures del present i les intuïcions del demà.
En un moment en què la cruïlla entre tradició i innovació s’ha convertit en terreny comú per a molts artistes, Monfort no es conforma amb fórmules estètiques atractives. El seu treball va més enllà: transforma el patrimoni musical en una força viva, disruptiva i radicalment personal. D’aquesta manera, teixeix un discurs sonor ambiciós carregat de personalitat i profunditat emocional, on cada decisió artística respon a una visió pròpia, clara i valenta.
Després de Niño Reptil Ángel (Hidden Track, 2021), debut amb què va captivar crítica i públic, Sandra Monfort es consagra amb La Mona (Hidden Track, 2023), un àlbum que desborda expectatives i la situa com una de les veus més rellevants de la nova música d’arrel. Guardonat amb tres Premis Carles Santos —millor disc de pop, millor cançó (‘Moreneta’) i millor disc de l’any—, i reconegut també per Enderrock i Mondosonoro, La Mona desplega fortalesa femenina, lucidesa i un “desmelene” que travessa pasdobles, boleros i batxates amb cor i cos.
Amb La Mona de Nit (Propaganda pel Fet!, 2025), Monfort ens mostra la cara B nocturna del seu univers: més fosca, més crua, més club. Capitanejada per cançons com ‘Bandida’, és l’expressió més canina i alliberadora d’una artista que ara balla bakalao i pasdobles sota la lluna. Un esclat d’aire dels huitanta i els dos mil, de pólvora emocional, d’eufòria i llibertat femenina. La corona que li faltava per nomenar-la Reina de la Nit.
Formada a l’ESMUC i especialitzada en guitarra clàssica, Sandra Monfort ha demostrat ser molt més que una intèrpret virtuosa: és una creadora d’universos. Comparteix sensibilitat amb artistes com Rodrigo Cuevas o Maria Arnal, i, alhora, connecta amb la sofisticació i el risc de noms com Kate Bush, FKA Twigs, Sevdaliza, Caroline, Polachek o Charli XCX. La seua música no s’escolta: s’habita.
Amb La Mona de Nit, Sandra Monfort culmina un cicle i obri una nova porta, reafirmant la seua voluntat de trencar límits i expandir l’imaginari sonor de la nostra contemporaneïtat.